(function($) { $('#fileuploadfield').change(function() { $('#uploadtextfield').val($(this).val()); }); })(jQuery);

Els nens i nenes de 5è Calabruixa i Bruc d’Hivern hem anat de colònies els dies 19 – 20 – 21 de maig a la casa de Sta. Maria del Roure a Cantonigròs (Osona) part del municipi de l’Esquirol. Habitualment hi ha 150 persones vivint-hi, però un total de 350 al cens de l’ajuntament. Estàvem molt emocionats perquè feia dos anys que no anàvem de colònies, ho esperàvem des que va començar el curs.

Quan vam veure la casa ens va agradar molt, perquè no semblava una casa de colònies, tenia un toc entre medieval i rústic; semblava asimètrica i era molt acollidora, estava bé per poder-hi passar uns dies. La història de la casa és interessant perquè la va fer construir el senyor Rifà ja que la seva dona tenia un problema als pulmons i necessitava respirar aire pur. Tot i així, al cap de poc temps, la dona, es va morir. El senyor Rifà la va donar a unes monges que més endavant la van donar la Fundació Pere Tarrés. Per aquest motiu, la gent del poble, li diu Can Rifà.

El primer dia vam anar a la Foradada i en el camí vam fer una activitat. Ens van deixar baixar sols en grups de 3 o 4 persones, les monitores ens esperaven un trosset abans d’arribar a la Foradada. L’activitat consistia en buscar les fites i marcar al full la planta segons la foto que era. Al final vàrem arribar a un lloc on eren les monitores per corregir el que havíem marcat. No ens va ser gaire difícil saber si les plantes que ens feien identificar coincidien amb les de la foto.

Després que ens corregissin l’activitat de les fites, vam baixar cap a la Foradada en fila india. A l’arribar a baix ens vam quedar molt impressionats al veure que el salt d’aigua era espectacular. Ens van repartir el berenar i mentres menjàvem ens van explicar la llegenda de la Foradada. Segons el que diuen no se sap quina profunditat hi ha al llac de la Foradada i la llegenda diu que hi viuen fades d’aigua que, les nits de lluna plena, surten a l’exterior i si algú passa i les mira als ulls, el converteixen en pedra.

El primer joc de nit va venir a visitar-nos en Serrallonga acompanyat del Pollo Jaime II, la seva mascota, i ens va dir que la gent del poble li havia escrit un himne que va guardar en una cova. Però un dia va fer molt mal temps i va sortir volant en 34 trossos i ens va dir si podíem ajudar-lo a trobar les peces perdudes sense que la gent del poble se n’adonés. No volia que s’enfadessin amb ell. Només vam trobar 32 peces per tot el pati de la casa. El dia següent, a la llum del dia, vam trobar les 2 peces que faltaven. Quan ja les teníem, les vam ajuntar i vam cantar l’himne del Serrallonga.

El segon dia al matí, vam fer una excursió pel camí ral. El camí ral era per on passaven els senyors feudals amb el carro dels impostos dels pagesos.  Pel recorregut vam anar trobant pistes per saber on estava el tresor d’en Serrallonga. Les pistes parlaven de masies, pallers i estables. Les incògnites que ens plantejaven desvetllaven una lletra. Quan vam aconseguir totes les lletres vam saber que es referia a Can Rifà, la casa on nosaltres ens allotjàvem, on es trobava el tresor. 

La tarda d’aquell mateix dia va fer molt bon temps i el vam aprofitar fent una gimcana de bandolers al pati de la casa de colònies. Es tractava de practicar les habilitats dels bandolers: la punteria, el ser silenciós o silenciosa, sobreviure, saber identificar elements que es trobaven al bosc i el joc de l’ampolla que servia per treballar en equip i identificar els animals.

La nit del dia 20, vàrem començar el joc de nit jugant a un joc de pilotes. Vam fer quatre grups i, cadascun, havia d’amagar les pilotes per tot l’exterior de la casa de colònies. La resta de grups havia de trobar les pilotes que havien amagat la resta. Seguidament vam encendre les llanternes i ens vam posar a buscar el tresor d’en Serrallonga amb el mateix grup que havíem amagat les pilotes. Havíem de buscar diferents pistes per trobar el tresor. A l’última pista ens van donar un full amb el mapa de la casa de colònies i amb el foc d’una espelma, ens van fer descobrir una creu marcada al pou i al camp de futbol de la casa i vam haver de buscar-ho allà. Dins el tresor hi havia llaminadures. 

Quan vam acabar el joc de nit, els mestres, ens van proposar dues opcions: pujar a l’habitació a dormir o quedar-nos a escoltar la història de la casa. Molta gent es va quedar i els altres van pujar a l’habitació. Quan estàvem tots ben atents, l’Oriol, ens va explicar la història de la casa. Seguidament ens van tornar a preguntar si volíem continuar escoltant, ja que si no ens agradava tenir malsons, era millor que marxéssim. Molta gent va marxar i els altres van baixar a una mena d’amfiteatre, on tot era fosc i teníem el bosc a la nostra esquena. Només ens il·luminava una petita llum. Ens va començar a explicar una història de por, fins i tot la Judit es va abraçar a una nena perquè tenia por. A l’acabar la història ens va fer un ensurt de mort!

Últim matí de colònies! Ens van dur a fer una gimcana pel poble (Cantonigrós). Va ser un recorregut d’activitats que es decidien els destins tirant un dau, i avançant cap a les caselles. Vam fer una cursa entre Calabruixa i Bruc d’Hivern per conservar els grups bombolla. Va ser molt divertit perquè podíem preguntar a la gent del poble i sempre ho fèiem amb molt de respecte.

Quan vam arribar a la casa vam dinar molt depressa. Hi havia arròs amb tomàquet, botifarra amb patata al caliu i gelat de postres. Que bé celebrar l’últim dia d’aquesta manera! Al matí ja ens havíem fet les motxilles i no ens havíem de preocupar. Un cop vam acabar de dinar, les monitores van venir acomiadar-se de nosaltres cantant la cançó d’en Serrallonga. Així doncs, vam agafar les motxilles i vam pujar a l’autocar. Durant el viatge vàrem veure la pel·lícula de Vaiana a l’autobús i cap a tres quart de cinc, ja érem a Vilanova, abraçant als nostres pares i mares. En resum, ens ho vam passar bomba!

(function($) { $('#fileuploadfield').change(function() { $('#uploadtextfield').val($(this).val()); }); })(jQuery);