La Patricia, la Minerva i la Maria Teresa Miraval, nascudes a República Dominicana, van ser assassinades quan anaven a veure els seus marits que havien estat empresonats per ser opositors al règim polìtic. Era el 25 de novembre de 1990. Nou anys més tard, l’Assemblea General de les nacions Unides va decretar que el 25N seria el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.
Aquesta explicació potser ens sobta, perquè actualment associem el 25N a un altre tipus de violència o de lluita, la masclista. Però el que és cert és que la violència pren moltes formes diferents i, sovint, passa subtilment desapercebuda. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes formes de la violència, l’Associació de Dones “La Frontissa” va preparar l’exposició “Això sí que té nom”, que servia de preludi al concurs “Carta a un maltractador”, que per XXIIena vegada organitzen l’Ajuntament i l’associació esmentada.
Els alumnes de 3r d’ESO de l’escola, durant les sessions d’octubre del Taller d’expressió escrita, van veure dos vídeos de sensibilització, en van estar parlant a classe i després van planificar i redactar la seva pròpia “Carta a un maltractador” per al concurs.Abans de donar per acabat el text, van anar a visitar l’exposició l’esmentada, i que els va descobrir violències com la sistèmica o l’obstètrica. Finalment, van fer totes les correccions necessàries i van donar-lo per acabat.
Durant tot el procés, a més de conèixer una realitat encara present a la societat, els nois i noies han hagut de fer una gran treball d’empatia per posar-se en la pell de les persones que intervenen en una situació de violència de gènere. Les cartes que han escrit han estat protagonitzades per la parella d’un maltractador, el seu fill o filla, el psicòleg, una amiga… i fins i tot algun alumne ha fet que el propi maltractador, que s’ha adonat del mal que ha fet, escrigui a un altre agressor.
Per acabar, els alumnes que han volgut, han pogut llegir la novel·la M de Lolita Bosch, que vol recordar que la violència de gènere i vicària no discrimina per posició econòmica o social, i insisteix als joves que cal demanar ajuda.
Aquest any no hem guanyat el concurs, però això no és el més important. En aquest cas, el final de la història no és important, si no el passat -tota la feina feta abans del lliurament de premis- i el futur -uns nois i noies amb una nova mirada i sensibilitat sobre les violències de gènere-.
